Abans de continuar, pots visitar l’entrada anterior sobre la fisiologia del bruxisme<\/a>, on desenvolupem com i per qu\u00e8 es produeix. En aquesta entrada ens centrarem en com es diagnostica, si \u00e9s que es pot diagnosticar. <\/p>\n\n COM ES DIAGNOSTICA EL BRUXISME<\/em><\/strong><\/p>\n\n L’equip de FisioCraneo va liderar una investigaci\u00f3 publicada a finals de 2023<\/a> en qu\u00e8 es van identificar fins a 73 formes diferents de diagnosticar el bruxisme (1). No obstant aix\u00f2, no tots els m\u00e8todes tenen la mateixa validesa ni avaluen el mateix. A continuaci\u00f3 ho expliquem. <\/p>\n\n El bruxisme, per definici\u00f3, \u00e9s una \u00abactivitat involunt\u00e0ria de la musculatura masticat\u00f2ria i no \u00e9s un trastorn del moviment ni del son en persones que, per la resta, s\u00f3n sanes\u00bb<\/strong><\/em>. \u00c9s a dir, no es considera una patologia i, per tant, no necessita tractament. M\u00e9s endavant veurem per qu\u00e8. La primera pregunta que ens planteja aquesta definici\u00f3 \u00e9s: <\/p>\n\n Totes les persones tenen activitat involunt\u00e0ria de la musculatura masticat\u00f2ria o nom\u00e9s algunes?<\/strong><\/em><\/p>\n\n La resposta \u00e9s s\u00ed. Totes les persones poden presentar de manera natural moviments involuntaris de la musculatura masticat\u00f2ria tant durant el son com durant la vig\u00edlia. Per tant, el bruxisme \u00e9s un fenomen natural de la condici\u00f3 humana<\/strong> (vegeu l’entrada anterior<\/a>). <\/p>\n\n Malgrat aquesta primera conclusi\u00f3, \u00e9s leg\u00edtim preguntar-se si una activitat masticat\u00f2ria excessiva pot indicar un problema de base o desencadenar altres problemes. Per aquest motiu va sorgir una q\u00fcesti\u00f3 interessant: com es pot mesurar el bruxisme? Qui eren els participants? Aquests criteris, a m\u00e9s de ser avui dia for\u00e7a discutibles<\/strong>, presentaven un important biaix<\/strong>, ja que els participants rebien una compensaci\u00f3 econ\u00f2mica per a un diagn\u00f2stic completament subjectiu. Tot i aix\u00f2, cal dir que en aquell moment tampoc existien criteris millors. Com veurem, el problema va ser que aquests resultats es van acceptar amb massa entusiasme. <\/p>\n\n Tots els participants es van sotmetre a dues nits consecutives d’avaluaci\u00f3. La primera es considerava una nit d’adaptaci\u00f3 i la segona era la que s’utilitzava per a l’avaluaci\u00f3. Aquest aspecte tamb\u00e9 \u00e9s molt cr\u00edtic, ja que l’arquitectura del son \u00e9s molt variable en una mateixa persona d’un dia a l’altre, tal com han demostrat estudis posteriors. Les contraccions dels m\u00fasculs masseters es van classificar en tres categories segons fossin: A) R\u00edtmiques (f\u00e0siques); B) Sostingudes (t\u00f2niques); C) Mixtes. <\/p>\n Es va considerar que els episodis de bruxisme corresponien a:<\/p>\n\n Abans de l’avaluaci\u00f3 es van realitzar proves per calibrar l’electromiografia, que \u00e9s la t\u00e8cnica que mesura l’activitat muscular. Els participants van dur a terme cinc tasques: Tossir. Empassar saliva. Realitzar contraccions r\u00edtmiques (fer petar les dents). Fer moviments laterals i de protrusi\u00f3 de la mand\u00edbula. Finalment, efectuar una contracci\u00f3 m\u00e0xima estrenyent les dents, obtenint els valors del 100%, 50% i 20% de la contracci\u00f3 volunt\u00e0ria m\u00e0xima.<\/p>\n\n Un cop registrades les nits de tots els participants, es van obtenir els resultats seg\u00fcents, representats aqu\u00ed amb gr\u00e0fics d’elaboraci\u00f3 pr\u00f2pia:<\/p>\n En el grup de bruxisme es van observar les troballes seg\u00fcents:<\/p>\n\n Una troballa molt interessant va ser que no es van observar difer\u00e8ncies entre el temps que els bruxistes i el grup control passaven en cada fase del son, ni en el nombre total d’hores dormides, ni en el temps necessari per adormir-se, ni tampoc en el nombre de despertars nocturns. Per tant, l’arquitectura del son i el bruxisme no estan associats. \u00c9s possible que altres factors, com ara la qualitat del son o el metabolisme durant el descans, expliquin millor el fenomen del bruxisme. <\/p>\n\n Amb aquests resultats, <\/p>\n\n Podem concloure que el bruxisme \u00e9s la causa del dolor i del desgast? <\/strong><\/p>\n\n Rotundament, NO<\/strong>. Solament podem concloure que s’ha aconseguit separar subjectes bruxistes de no bruxistes. Si recordem els criteris d’inclusi\u00f3 de l’estudi, va resultar que el nombre de pacients que van reportar dolor o fatiga<\/strong> a la musculatura masticat\u00f2ria al mat\u00ed va ser de 6 pacients dels 18 i cap no va reportar dolor, nom\u00e9s van reportar fatiga<\/strong>. <\/p>\n\n L’estudi descriu que la majoria d’episodis van ser de tipus f\u00e0sic (52.5%) o mixtos (36.1%) i nom\u00e9s l’11.4% van ser de tipus t\u00f2nic. Basant-nos en la definici\u00f3 d’esdeveniment bruxista i en les mitjanes reportades, els subjectes bruxistes van tenir com a m\u00e0xim 108 r\u00e0fegues per hora. <\/p>\n\n Fem alguns c\u00e0lculs:<\/strong> Les de tipus t\u00f2nic almenys duren 2\u2033, si els atorguem un valor mitj\u00e0 arbitrari de 10\u2033 obtenim 513\u2033 que, sumats als de les r\u00e0fegues de tipus f\u00e0sic, s\u00f3n un total de 626.4\u2033, l’equivalent a 10\u201930″ d’activitat muscular bruxista per sobre del 20% de la contracci\u00f3 m\u00e0xima volunt\u00e0ria al llarg d’una nit<\/strong> de 7 h 30′ de mitjana. <\/p>\n\n A m\u00e9s, si considerem que el 65% d’aquests moviments es van associar a moviments del cos sencer, podem assumir que no totes les contraccions van ser esdeveniments pr\u00f2piament bruxistes, sin\u00f3 activitat espont\u00e0nia associada als canvis de posici\u00f3 durant la nit. Tot i aix\u00ed, no corregirem aquest percentatge per a aquests c\u00e0lculs, de manera que acceptem aquests 10′ 30\u2033 de mitjana d’activitat bruxista durant el son. <\/p>\n\n Finalment, l’estudi va establir quatre nivells per a la intensitat del bruxisme basant-se en el nombre d’activitats bruxistes o tamb\u00e9 anomenades activitats musculars masticat\u00f2ries r\u00edtmiques (AMMR)<\/strong> per hora de son. Aquests nivells s’estableixen sota el criteri seg\u00fcent: <\/p>\n\n Bruxisme sever: \u2265 9 esdeveniments d’AMMR per hora. En aquest punt les dues preguntes obligades serien:<\/p>\n\n Per a la primera pregunta, el mateix Gilles Lavigne va dissenyar un altre estudi en qu\u00e8 es van avaluar nou subjectes amb bruxisme moderat o sever, d’acord amb les categories determinades a l’estudi anterior (5) i es va revisar la literatura trobant que l’activitat bruxista canvia de forma moderada<\/strong> al llarg dels mesos i fins i tot al llarg d’una mateixa setmana. Per tant, als pacients que reporten di\u00e0riament pesadesa o tensi\u00f3 muscular, fatiga mandibular o limitaci\u00f3 de l’obertura especialment en despertar-se, no els podem atribuir el bruxisme com a causa de tots aquests s\u00edmptomes. <\/p>\n\n\n\n Per a la segona pregunta, el que queda clar \u00e9s que 10′ d’activitat, no sostinguda sin\u00f3 amb interrupcions, sembla ser molt poc temps com per justificar aquests s\u00edmptomes, amb la qual cosa han d’existir altres mecanismes que expliquin<\/strong> els s\u00edmptomes autoreportats<\/strong> que abordarem a la seg\u00fcent entrada sobre bruxisme.<\/p>\n\n\n\n Tampoc el desgast dental \u00e9s explicat pel bruxisme, almenys no \u00fanicament, ja que les causes de desgast poden ser m\u00faltiples, incloent factors bioqu\u00edmics i metab\u00f2lics que no s’analitzen en aquesta entrada, per\u00f2 per resumir, una pitjor qualitat del teixit dental comporta el seu desgast independentment de l’activitat bruxista. A m\u00e9s, aquests signes no es corresponen amb l’actualitat del pacient i poden ser elements del passat i no representar l’estat actual d’activitat bruxista. <\/p>\n\n\n\n Amb tan poca fiabilitat diagn\u00f2stica, vam realitzar des de l’equip de FisioCraneo una cerca de totes les formes en qu\u00e8 s’havien incl\u00f2s pacients amb bruxisme trobant 73 m\u00e8todes diferents en total, que vam classificar en deu categories. Per a cada categoria es van agrupar els m\u00e8todes en subcategories. Per exemple: quan el m\u00e8tode era un diagn\u00f2stic mitjan\u00e7ant polisomnografia, aquesta podia realitzar-se en un laboratori o a casa del pacient, durant una o fins a quatre nits, contemplant una nit d’adaptaci\u00f3 o no. <\/p>\n\n\n\n Si existeix tanta variabilitat dins del diagn\u00f2stic del bruxisme amb un mateix m\u00e8tode, \u00e9s evident que canviant o modificant el m\u00e8tode el diagn\u00f2stic augmenti encara m\u00e9s aquesta variabilitat. Si, a m\u00e9s, existeixen fins a 73 m\u00e8todes diferents per al diagn\u00f2stic del bruxisme, aquesta variabilitat \u00e9s total, i la invalidesa en el diagn\u00f2stic \u00e9s absoluta (vegeu taules i discussi\u00f3 de l’estudi publicat<\/a>). <\/p>\n\n\n\n DISCUSSI\u00d3 I REFLEXIONS FINALS:<\/strong><\/p>\n\n\n\n El diagn\u00f2stic del bruxisme es realitza de manera arbitr\u00e0ria i amb m\u00e8todes amb molt baixa validesa. Fins al moment els s\u00edmptomes de fatiga, limitaci\u00f3 d’obertura, mandibulars no s’expliquen pel bruxisme, aix\u00ed com tampoc el desgast dental, la sensibilitat dental i altres signes f\u00edsics als teixits de la cavitat oral que poden no correspondre amb l’estat de bruxisme actual. De tal manera que els signes i s\u00edmptomes exposats s’han d’explicar millor per altres mecanismes que el bruxisme. <\/p>\n\n\n\n No seria d’inter\u00e8s discutir aquest tema si els pacients que pateixen s\u00edmptomes com fatiga mandibular, dolor, limitaci\u00f3 de l’obertura bucal i discapacitat als quals se’ls diagnostica bruxisme no acabessin, de manera sistem\u00e0tica, tractats amb tractaments cars i ineficients<\/strong> que no solucionen el problema de base i que comporten costos econ\u00f2mics sufragats pels mateixos pacients<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n En aquest sentit, la presa de decisions sobre el tractament ha de ser informada<\/strong> per al pacient, que ha de comprendre qu\u00e8 pot esperar del tractament que se li ofereix. Els suposats signes i s\u00edmptomes associats al bruxisme, realment tenen altres explicacions que abordarem en una altra entrada i el seu maneig \u00e9s m\u00e9s simple, m\u00e9s efectiu i menys cost\u00f3s del que en la pr\u00e0ctica cl\u00ednica es realitza en la majoria d’ocasions. <\/p>\n\n\n\n ______________________________________<\/p>\n\n<\/div>\n BIBLIOGRAFIA<\/p>\n\n\n
\n
![\"\"](\"https:\/\/www.fisiocraneo.com\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/Captura-de-Pantalla-2024-03-08-a-las-11.24.35-300x243.png\")
\n
![\"\"](\"https:\/\/www.fisiocraneo.com\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/image-1024x386.png\")
<\/figure>\n<\/div>\n\n
![\"\"](\"https:\/\/www.fisiocraneo.com\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/image-1-1024x496.png\")
<\/figure>\n<\/div>\n\n
\n