{"id":3640,"date":"2024-07-03T23:37:15","date_gmt":"2024-07-03T21:37:15","guid":{"rendered":"https:\/\/www.fisiocraneo.com\/el-son-part-1"},"modified":"2026-07-15T16:16:51","modified_gmt":"2026-07-15T14:16:51","slug":"el-son-part-1","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.fisiocraneo.com\/ca\/el-son-part-1","title":{"rendered":"El son (Part 1)"},"content":{"rendered":"\n

DEFINICI\u00d3, REGULACI\u00d3, ARQUITECTURA I EFECTES<\/strong><\/p>\n

\n
\n\n

Qu\u00e8 \u00e9s?<\/strong><\/em><\/p>\n\n<\/div>\n<\/div>\n

El son \u00e9s un estat fisiol\u00f2gic de descans caracteritzat per la suspensi\u00f3 temporal de la consci\u00e8ncia, aix\u00ed com per la disminuci\u00f3 de l’activitat motora volunt\u00e0ria. Durant aquest, el cervell experimenta canvis en els seus patrons d’activitat el\u00e8ctrica i es produeixen diversos fen\u00f2mens fisiol\u00f2gics, com la consolidaci\u00f3 de la mem\u00f2ria i la restauraci\u00f3 f\u00edsica i mental. Un bon descans \u00e9s un proc\u00e9s indispensable per al funcionament saludable de l’organisme<\/strong> i \u00e9s per aix\u00f2 que cal cuidar-lo sempre, sobretot en situacions d’estr\u00e8s, dolor o malaltia<\/strong>, perqu\u00e8 el nostre organisme disposi del context adequat per afrontar-les<\/strong>. <\/p>\n\n

Com \u00e9s?<\/strong><\/em><\/p>\n\n

El son es divideix en cicles que duren aproximadament una hora i mitja. Aquests cicles inclouen les fases REM<\/strong> (Rapid Eye Movement o moviment ocular r\u00e0pid) i NO REM<\/strong> (NREM). Quan es finalitza una etapa, en comen\u00e7a una de nova, i aix\u00ed successivament fins a la vig\u00edlia. La figura seg\u00fcent exemplifica el cicle complet des d’una fase NREM fins a una fase REM, passant per tres estats en qu\u00e8 el tercer fa refer\u00e8ncia al son profund (Deep sleep). Les dues figures seg\u00fcents representen com s’estructura o el que es coneix com a ARQUITECTURA DEL SON.<\/strong> <\/p>\n

\n
\"Cicle<\/figure>\n<\/div>\n

Figura 1<\/strong>. Cicle NREM-REM amb els consecutius estats. Aquest cicle es repeteix cada 70-110 minuts fins a un total de 3 a 5 vegades durant un per\u00edode de son (Extret de Lavigne et al. 2020). <\/p>\n

\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n

Figura 2.<\/strong> Cicles del son (I \u2013 IV) i les seves ones consecutives NREM-REM (caixes negres horitzontals). Durant el primer ter\u00e7 de la nit les ones lentes (stage N3 o deep sleep) s\u00f3n dominants. Durant l’\u00faltim ter\u00e7 de la nit, l’estadi REM \u00e9s m\u00e9s gran. MT: temps de moviment; WT: Temps de vig\u00edlia (Extret de Lavigne et al. 2020). <\/p>\n\n

En cada etapa, se succeeixen diferents processos que s’analitzen a continuaci\u00f3:<\/p>\n\n

1.<\/em> <\/strong>ETAPA REM:<\/em><\/strong> L’etapa REM es produeix en cicles al llarg de la nit, i la seva durada augmenta a mesura que avancem en el cicle del son. De mitjana, la primera etapa REM pot durar uns 10 minuts, augmentant fins a aproximadament 90 minuts en l’\u00faltima etapa del cicle. En aquesta etapa se succeeixen els processos seg\u00fcents: <\/p>\n\n

    \n
  • Moviment r\u00e0pid dels ulls:<\/em><\/strong> Aquests moviments estan associats amb l’activitat visual interna que ocorre durant els somnis.<\/li>\n\n\n\n
  • Activitat cerebral similar a la vig\u00edlia:<\/em><\/strong> A nivell cerebral, l’activitat durant l’etapa REM \u00e9s for\u00e7a similar a la vig\u00edlia en termes de patrons d’ones cerebrals. Tanmateix, els principals m\u00fasculs esquel\u00e8tics estan inhibits, fet que prev\u00e9 l’activitat motora volunt\u00e0ria. <\/li>\n\n\n\n
  • Somnis v\u00edvids:<\/strong><\/em> Durant l’etapa REM, la majoria dels somnis que experimentem s\u00f3n particularment v\u00edvids, acolorits i emocionalment intensos. Aix\u00f2 es deu a la intensa activitat cerebral en \u00e0rees associades amb la generaci\u00f3 d’imatges, emocions i records. <\/li>\n\n\n\n
  • Par\u00e0lisi muscular temporal:<\/strong><\/em> Per prevenir que el somiador actu\u00ef els seus somnis, durant l’etapa REM es produeix una par\u00e0lisi muscular temporal coneguda com a atonia muscular. Aix\u00f2 impedeix l’execuci\u00f3 dels moviments que podrien sorgir de l’activitat cerebral relacionada amb all\u00f2 que s’est\u00e0 somiant. <\/li>\n\n\n\n
  • Canvis en la freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca, la respiraci\u00f3 i la pressi\u00f3 arterial:<\/strong><\/em> Amb la funci\u00f3 principal d’optimitzar tots els processos en cadascuna de les fases.<\/li>\n<\/ul>\n\n

    2. ETAPA NREM:<\/em><\/strong> Durant l’etapa NREM, el cos passa per diverses fases que es caracteritzen per diferents patrons d’activitat cerebral i fisiol\u00f2gica. Aquestes fases s’anomenen N1, N2 i N3 o tamb\u00e9 coneguda com a son d’ones lentes que s’ha introdu\u00eft anteriorment. <\/p>\n\n

      \n
    • Fase N1 (Son lleuger):<\/strong><\/em> Aquesta \u00e9s la transici\u00f3 inicial entre la vig\u00edlia i el son. Durant aquesta fase, pot ser relativament f\u00e0cil despertar-se i \u00e9s habitual experimentar sensacions de flotaci\u00f3, pensaments estranys o imatges fugaces. <\/li>\n\n\n\n
    • Fase N2 (Son intermedi):<\/strong><\/em> La fase N2 \u00e9s un estat m\u00e9s profund que la fase N1. Durant aquesta fase, s’observen patrons d’ones cerebrals caracter\u00edstics, com complexos K i fusos del son. Els complexos K s\u00f3n r\u00e0fegues d’activitat cerebral que semblen estar relacionades amb la supressi\u00f3 d’est\u00edmuls externs, en altres paraules, el cervell presta menys atenci\u00f3 als est\u00edmuls externs. Els fusos del son s\u00f3n r\u00e0fegues d’activitat d’alta freq\u00fc\u00e8ncia que es creu que estan involucrades en la consolidaci\u00f3 de la mem\u00f2ria, fet que est\u00e0 molt vinculat amb la generaci\u00f3 de noves sinapsis neuronals o amb la consolidaci\u00f3 de les ja existents. El cos es relaxa encara m\u00e9s durant la fase N2, amb una disminuci\u00f3 de l’activitat muscular i de la freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca. <\/li>\n\n\n\n
    • Fase N3 (Somni d’ona lenta)<\/strong><\/em> : Tamb\u00e9 coneguda com a somni d’ona lenta o delta. Aquesta \u00e9s la fase m\u00e9s profunda i reparadora de les fases NREM. Aquesta etapa \u00e9s crucial per a la restauraci\u00f3 f\u00edsica i el creixement, ja que salliberen hormones importants, com lhormona del creixement. La fase N3 \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil d’interrompre, \u00e9s a dir, aquella en qu\u00e8 \u00e9s m\u00e9s complicada que alg\u00fa es desperti. A m\u00e9s, \u00e9s la fase en qu\u00e8 s\u00f3n m\u00e9s comuns els episodis de somnambulisme i parla. <\/li>\n<\/ul>\n\n

      Quin efecte t\u00e9?<\/em><\/strong><\/p>\n\n

      Revertir la fatiga<\/strong> : Dormir permet que l’organisme recuperi els nivells d’energia que permetin funcionar unes hores m\u00e9s.<\/p>\n\n

      Regeneraci\u00f3 bioqu\u00edmica:<\/strong> El descans promou l’efici\u00e8ncia sin\u00e0ptica, el rentatge limf\u00e0tic, la s\u00edntesi de prote\u00efnes, la neurog\u00e8nesi, la restauraci\u00f3 metab\u00f2lica (per exemple, el glucogen), el creixement (la secreci\u00f3 de l’hormona del creixement arriba al seu punt m\u00e0xim durant el descans), entre d’altres.<\/p>\n\n

      Funci\u00f3 immune:<\/strong> Restabliment de la funci\u00f3 immune o protecci\u00f3. \u00c9s una interacci\u00f3 complexa encara en investigaci\u00f3. <\/p>\n\n

      Consolidaci\u00f3 de la mem\u00f2ria: Els aprenentatges i les necessitats d’aprenentatge de la vig\u00edlia necessiten del son per consolidar-se. Aquest sembla facilitar la codificaci\u00f3 de nova informaci\u00f3 i, a m\u00e9s, facilita l’aprenentatge de tasques senzilles i les modificacions del comportament. <\/p>\n\n

      Benestar<\/strong> psicol\u00f2gic<\/strong>: La manca de son representa un risc per a l’alteraci\u00f3 de l’estat d’\u00e0nim, portant-lo cap a un estat m\u00e9s depressiu. A m\u00e9s, els somnis ocorren en tots els estadis, tot i que els de la fase REM s\u00f3n m\u00e9s v\u00edvids. <\/p>\n\n

      Qui i com el regula?<\/em><\/strong><\/p>\n\n

      El sistema nervi\u00f3s aut\u00f2nom (SNA)<\/strong> \u00e9s el sistema de control de tots els processos de l’organisme. Regula la freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca, la digesti\u00f3, la respiraci\u00f3, la secreci\u00f3 hormonal, etc. Fonamentalment, \u00e9s el sistema de control de tots els altres sistemes<\/strong> i exerceix un paper fonamental en la regulaci\u00f3 del son fisiol\u00f2gic en influir en diversos aspectes d’aquest, incloent-hi la transici\u00f3 entre les diferents etapes del son i la regulaci\u00f3 de les funcions corporals durant el son. El SNA es compon de dos subsistemes: el sistema nervi\u00f3s simp\u00e0tic (SNS)<\/strong> i el sistema nervi\u00f3s parasimp\u00e0tic (SNP)<\/strong>, que treballen conjuntament per mantenir, augmentar o disminuir l’activitat<\/strong> dels diferents processos de l’organisme. En general, quan estem desperts, l’SNS \u00e9s qui pren el comandament, mentre que durant el descans el protagonista ser\u00e0 l’SNP, tot i que hi ha fluctuacions durant el dia en l’activitat entre tots dos sistemes. <\/p>\n\n

      Per a un son saludable, la correcta activaci\u00f3 i manteniment de l’SNP \u00e9s fonamental, ja que, si no s’activa prou o durant prou temps durant el descans, apareixeran les disfuncions o trastorns del son als quals dedicarem una entrada.<\/p>\n\n

      El<\/strong> sistema nervi\u00f3s integra m\u00faltiples senyals neurol\u00f2gics i hormonals a trav\u00e9s dels quals dona una resposta <\/strong>mitjan\u00e7ant el SNA en forma de regulaci\u00f3 del cicle son-vig\u00edlia (CSV)<\/strong>. L’alteraci\u00f3 d’aquests senyals comporta respostes que alteren les funcions de l’organisme. Els principals reguladors del son s\u00f3n: <\/p>\n\n

        \n
      1. Els ritmes circadiaris<\/em><\/strong>: \u00c9s el rellotge biol\u00f2gic intern que regula els cicles diaris de son i vig\u00edlia. El seu principal regulador \u00e9s la llum i la foscor ambiental. <\/li>\n\n\n\n
      2. Hormones:<\/em><\/strong> La melatonina \u00e9s una hormona clau en la regulaci\u00f3 del son. \u00c9s produ\u00efda per la gl\u00e0ndula pineal en resposta a la foscor i ajuda a induir el son. Altres hormones, com l’adenosina i diverses hormones de l’estr\u00e8s com el cortisol, tamb\u00e9 poden influir en el CSV. <\/li>\n\n\n\n
      3. Neurotransmissors:<\/em><\/strong> Diverses subst\u00e0ncies qu\u00edmiques al cervell, com la serotonina, la dopamina, la histamina i l’\u00e0cid gamma-aminobut\u00edric (GABA), exerceixen un paper important en la regulaci\u00f3 del CSV. Les variacions en aquestes subst\u00e0ncies influeixen en la qualitat d’aquest i aquestes variacions es veuen influenciades per diferents variables, entre elles les del punt seg\u00fcent. <\/li>\n\n\n\n
      4. Factors ambientals i conductuals:<\/strong><\/em> La temperatura ambient, l’exposici\u00f3 a la llum artificial, l’activitat f\u00edsica, l’estr\u00e8s, l’alimentaci\u00f3 i la ingesta de subst\u00e0ncies com la cafe\u00efna i l’alcohol poden afectar significativament la qualitat i la durada del son.<\/li>\n<\/ol>\n\n

        L’alteraci\u00f3 d’aquests reguladors alterar\u00e0 la qualitat del son, com per exemple quan anem a dormir molt tard<\/strong>. L’organisme est\u00e0 dissenyat per percebre, integrar i avaluar difer\u00e8ncies en la intensitat de la llum ambiental al llarg d’un dia de 24 h, i interpretar\u00e0 que en el moment de menor exposici\u00f3 s’acosta el moment del descans. Si el que succeeix \u00e9s que s’enc\u00e9n una pantalla (com el televisor o el tel\u00e8fon), ens exposem a soroll ambiental i llums (discoteca, bar) o ens quedem estudiant fins tard, el cervell tindr\u00e0 dues informacions oposades i intentar\u00e0 integrar, d’una banda, que la llum solar ha disminu\u00eft i, per tant, \u00e9s hora de dormir (ritme circadiari) i, d’altra banda, rebr\u00e0 informacions contr\u00e0ries (focus atencionals actius). Aquests estats incoherents des del punt de vista sensorial<\/strong> poden alterar la fisiologia del son<\/strong>, especialment quan es mantenen en el temps o de forma recurrent. El mateix succeiria quan estem fatigats i, en lloc de dormir, ens activem amb qualsevol altra tasca, ja sigui treballar, estudiar o fer exercici. <\/p>\n\n

        En resum, el son \u00e9s un estat fisiol\u00f2gic necessari<\/strong>, compost d’una arquitectura pr\u00f2pia amb quatre fases en qu\u00e8 se succeeixen canvis fisiol\u00f2gics<\/strong> a tots els nivells de l’organisme i que s\u00f3n alterables<\/strong> a trav\u00e9s de mals h\u00e0bits del son, que a llarg termini<\/strong> poden comportar altres patologies.<\/p>\n\n

        ____________________________________________________________<\/p>\n\n

        REFER\u00c8NCIES:<\/p>\n\n

        Lavigne, GJ., Cistulli, P.A., Smith, MT. (2020) Sleep Medicine for Dentists. An evidence-based overview. 2nd edition, Batavia, IL. Quintessence publishing. ISBN: 9781647240097 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

        DEFINICI\u00d3, REGULACI\u00d3, ARQUITECTURA I EFECTES Qu\u00e8 \u00e9s? El son \u00e9s un estat fisiol\u00f2gic de descans caracteritzat per la suspensi\u00f3 temporal de la consci\u00e8ncia, aix\u00ed com … Read More<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[34],"tags":[36,35],"class_list":["post-3640","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-salut-del-son","tag-qualitat-del-son","tag-son"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.fisiocraneo.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3640","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.fisiocraneo.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.fisiocraneo.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fisiocraneo.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fisiocraneo.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3640"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.fisiocraneo.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3640\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3643,"href":"https:\/\/www.fisiocraneo.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3640\/revisions\/3643"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.fisiocraneo.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3640"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fisiocraneo.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3640"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fisiocraneo.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3640"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}