{"id":3650,"date":"2022-10-10T14:22:35","date_gmt":"2022-10-10T12:22:35","guid":{"rendered":"https:\/\/www.fisiocraneo.com\/sorolls-i-clics-a-la-mandibula"},"modified":"2026-07-15T16:47:27","modified_gmt":"2026-07-15T14:47:27","slug":"sorolls-i-clics-a-la-mandibula","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.fisiocraneo.com\/ca\/sorolls-i-clics-a-la-mandibula","title":{"rendered":"Sorolls i clics a la mand\u00edbula"},"content":{"rendered":"\n

Qu\u00e8 s\u00f3n els sorolls, els clics a la mand\u00edbula i per qu\u00e8 els tinc?<\/strong><\/h3>\n\n

L’articulaci\u00f3 temporomandibular o ATM est\u00e0 formada pels ossos mandibular i temporal. Aquesta articulaci\u00f3 est\u00e0 constitu\u00efda per una c\u00e0psula articular, lligaments, m\u00fasculs i un disc que s’ha de situar entre tots dos ossos i que llisca en condicions normals cap endavant i cap enrere seguint el moviment de la mand\u00edbula durant l’obertura i el tancament de la boca. <\/p>\n\n

Figura 1.<\/strong> Anatomia de la regi\u00f3 mandibular (Extret de Neumann 2017) <\/p>\n\n

\"\"<\/figure>\n\n

<\/p>\n\n

Aquesta articulaci\u00f3, igual que altres del cos, pot patir algunes lesions que provoquen alguns signes i s\u00edmptomes molt caracter\u00edstics.<\/p>\n\n

Figura 2<\/strong>. Sons i bloquejos articulars de l’ATM (Ohrbach et al. 2011). <\/p>\n\n

\"\"<\/figure>\n\n

<\/p>\n\n

Com veiem, el dolor est\u00e0 molt associat als sorolls, per\u00f2 existeix la possibilitat de tenir sorolls sense dolor, aix\u00ed com bloqueig de la mand\u00edbula en diferents situacions d’obertura bucal.<\/p>\n\n

Normalment aquests s\u00edmptomes apareixen associats a patologies com el despla\u00e7ament del disc amb o sense reducci\u00f3, l’osteoartrosi de l’ATM o l’osteoartritis de l’ATM. Majorit\u00e0riament aix\u00f2 es dona en adults, tot i que tamb\u00e9 es pot donar en nens i adolescents amb la distribuci\u00f3 que podem observar a la figura 3. <\/p>\n\n

Figura 3<\/strong>. Prevalen\u00e7a de patologia articular de l’ATM segons l’edat (Valesan et al. 2021). <\/p>\n\n

\"\"<\/figure>\n\n

DDwR: Despla\u00e7ament del disc amb reducci\u00f3; DDwoR: Despla\u00e7ament del disc sense reducci\u00f3; OAts: Osteoartritis; OArs: Osteoartrosi.<\/em><\/p>\n\n

<\/p>\n\n

Quins s\u00f3n els factors que ens poden portar a patir aquests sorolls o bloquejos a l’ATM?<\/strong><\/p>\n\n

Edat:<\/strong>El primer factor, com hem vist, \u00e9s l’edat. \u00c9s m\u00e9s probable patir patologia de l’ATM com m\u00e9s edat es t\u00e9. Aix\u00f2 no \u00e9s cap secret, com m\u00e9s temps de vida, m\u00e9s oportunitats de patir malalties. Poques s\u00f3n les patologies musculoesquel\u00e8tiques d’alta prevalen\u00e7a que disminueixen amb el temps. <\/p>\n\n

Oclusi\u00f3:<\/strong>La manera com encaixen les dents sempre s’ha mantingut com un factor rellevant. Res m\u00e9s lluny de la realitat, aquesta afirmaci\u00f3 \u00e9s FALSA fins al moment i nombrosos estudis indiquen precisament que NO EXISTEIX UNA RELACI\u00d3 entre l’oclusi\u00f3 i patir sorolls o bloquejos articulars (Gesch et al. 2005; Mohlin et al. 2007; Manfredini et al. 2017). <\/p>\n\n

Bruxisme:<\/strong>Tot i que el paper del bruxisme encara est\u00e0 pendent de trobar el seu lloc exacte en aquest tema, s\u00ed que existeixen informes d’associaci\u00f3 entre una major tensi\u00f3\/rigidesa dels m\u00fasculs masticatoris i la pres\u00e8ncia de rigidesa en l’obertura bucal o bloqueig mandibular, tot i que hi ha investigacions a favor i en contra d’aquesta hip\u00f2tesi (Manfredini et al. 2010; Schogel et al. 2012; Jim\u00e9nez-Silva et al. 2016).<\/p>\n\n

Morfologia de l’articulaci\u00f3:<\/strong>Aquesta q\u00fcesti\u00f3 es va abordar i es van identificar 5 tipus de forma diferents per al disc i 4 formes diferents per a l’articulaci\u00f3 i l’emin\u00e8ncia temporal (Figures 4 i 5). <\/p>\n\n

Figura 4.<\/strong> Formes del disc (Serindere et al. 2021).<\/p>\n\n

\"\"<\/figure>\n\n

A) Bic\u00f2ncava; B) Biplanar; C) Biconvexa; D) Hemiconvexa i E) Plegada (folded). <\/em><\/p>\n\n

Figura 5<\/strong>. Formes de l’emin\u00e8ncia temporal (Serindere et al. 2021). <\/p>\n\n

\"\"<\/figure>\n\n

A) Caixa; B) Sigmoide; C) Aplanada i D) Deformada. <\/em><\/p>\n\n

Cap de les formes del disc es va associar amb una major o menor prevalen\u00e7a de clics articulars o bloqueig de mand\u00edbula, mentre que nom\u00e9s la forma aplanada (C) de les formes de l’emin\u00e8ncia temporal es va associar amb alguna condici\u00f3 de patologia articular.<\/p>\n\n

Per tant, nom\u00e9s una de les formes podria estar relacionada amb patir aquesta patologia. M\u00e9s endavant veurem qu\u00e8 m\u00e9s podem comentar respecte a la forma aplanada.<\/p>\n\n

Masticaci\u00f3:<\/strong>La manera com masteguem pot influir en l’aparici\u00f3 de patologia articular. De fet, les persones que tenen una masticaci\u00f3 unilateral, ja sigui predominant o consistent, tenen una probabilitat mitjana de 4,5 vegades m\u00e9s de patir trastorns de l’ATM, arribant a ser fins a 15,3 vegades superior (Santa-Mora et al. 2021). <\/p>\n\n

DISCUSSI\u00d3<\/strong><\/p>\n\n

Els dos \u00faltims punts s\u00f3n d’especial inter\u00e8s i tenen un paper molt destacat. El desenvolupament de l’articulaci\u00f3 mandibular est\u00e0 directament relacionat amb el desenvolupament de l’individu en les primeres etapes de la vida. En n\u00e9ixer, l’articulaci\u00f3 t\u00e9 una forma aplanada, cosa que permet a la mand\u00edbula moviments en direcci\u00f3 anterior i posterior relacionats amb la funci\u00f3 d’alimentaci\u00f3 en aquestes etapes de la vida, \u00e9s a dir, permet el moviment de succi\u00f3. <\/p>\n\n

A mesura que comen\u00e7a el deslletament i s’introdueixen aliments m\u00e9s consistents, apareix el moviment de masticaci\u00f3. La masticaci\u00f3 apareix abans que les dents de llet; de fet, \u00e9s un est\u00edmul per a la seva aparici\u00f3 i, a m\u00e9s, modela la superf\u00edcie articular de la mand\u00edbula durant el creixement, que en la seva major part es produeix durant els primers 14 anys de vida. Una alteraci\u00f3 de la masticaci\u00f3 preco\u00e7 pot comportar un d\u00e8ficit d’est\u00edmul al costat contrari de la masticaci\u00f3, de manera que l’ATM no es modela, \u00e9s a dir, no passa de la forma plana cap a una de les altres formes de la Figura 5. <\/p>\n\n

Alguns factors poden contribuir a desenvolupar una masticaci\u00f3 unilateral, tant durant la inf\u00e0ncia com en l’adolesc\u00e8ncia i l’edat adulta. <\/p>\n\n

La manca de peces dentals pot actuar com a factor limitant per a una masticaci\u00f3 compensada i, com m\u00e9s peces faltin, m\u00e9s gran ser\u00e0 la possibilitat que aix\u00f2 passi. El fet no \u00e9s que faltin peces, sin\u00f3 que la seva abs\u00e8ncia condicioni la masticaci\u00f3. <\/p>\n\n

El mateix pot passar amb el dolor dental o d’una de les ATM, que pot portar a condicionar la masticaci\u00f3 evitant utilitzar el costat afectat pel dolor. Com m\u00e9s temps es mantingui la masticaci\u00f3 unilateral, m\u00e9s gran ser\u00e0 la probabilitat que alguna de les articulacions temporomandibulars pateixi patologia articular. <\/p>\n\n

CONCLUSIONS<\/strong><\/p>\n\n

  • Els principals factors associats amb els sorolls articulars tenen a veure amb l’estructura i la funci\u00f3.<\/li>
  • L’estructura est\u00e0 estretament condicionada per la funci\u00f3, especialment durant els primers anys de vida.<\/li>
  • La masticaci\u00f3 sembla ser el factor m\u00e9s implicat en l’aparici\u00f3 de sorolls articulars a la mand\u00edbula.<\/li>
  • Qualsevol factor que alteri la capacitat masticat\u00f2ria, com la p\u00e8rdua de for\u00e7a dels m\u00fasculs masticatoris, la manca d’aliments durs o la p\u00e8rdua de peces dentals, pot actuar com a factor contribuent.<\/li><\/ul>\n\n

    ____________________<\/p>\n\n

    BIBLIOGRAFIA<\/strong><\/p>\n\n

    \u2013 Neumann, Donald, A. KINESIOLOGY of the MUSCULOSKELETAL SYSTEM. Foundations for Rehabilitation. 2017. 3rd edition.<\/p>\n\n

    – Ohrbach R, Fillingim RB, Mulkey F, Gonzalez Y, Gordon S, Gremillion H, Lim PF, Ribeiro-Dasilva M, Greenspan JD, Knott C, Maixner W, Slade G. Clinical findings and pain symptoms as potential risk factors for chronic TMD: descriptive data and empirically identified domains from the OPPERA case-control study. J Pain. 2011 Nov;12(11 Suppl):T27-45. <\/p>\n\n

    – Valesan, L. F., Da-Cas, C. D., R\u00e9us, J. C., Denardin, A., Garanhani, R. R., Bonotto, D., Januzzi, E., & de Souza, B. (2021). Prevalence of temporomandibular joint disorders: a systematic review and meta-analysis. Clinical oral investigations,<\/em> 25<\/em>(2), 441\u2013453. <\/p>\n\n

    – Serindere G, Aktuna Belgin C. MRI investigation of TMJ disc and articular eminence morphology in patients with disc displacement. J Stomatol Oral Maxillofac Surg. 2021 Feb;122(1):3-6. <\/p>\n\n

    – Santana-Mora, U., L\u00f3pez-Cedr\u00fan, J., Su\u00e1rez-Quintanilla, J., Varela-Centelles, P., Mora, M. J., Da Silva, J. L., Figueiredo-Costa, F., & Santana-Pen\u00edn, U. (2021). Asymmetry of dental or joint anatomy or impaired chewing function contribute to chronic temporomandibular joint disorders. Annals of anatomy = Anatomischer Anzeiger : official organ of the Anatomische Gesellschaft<\/em>, 238<\/em>, 151793. <\/p>\n\n

    <\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    Sorolls i clics a la mand\u00edbula.
    \nL’articulaci\u00f3 temporomandibular o ATM pot ser objecte de sorolls articulars o no associats al bloqueig de l’obertura de la boca. Descobreix-ne m\u00e9s. <\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":3649,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[37],"tags":[38,29,39,41,40],"class_list":["post-3650","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-atm","tag-articulacio-temporomandibular","tag-atm","tag-bloqueig-mandibular","tag-sorolls-articulars-atm","tag-sorolls-mandibulars"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.fisiocraneo.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3650","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.fisiocraneo.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.fisiocraneo.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fisiocraneo.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fisiocraneo.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3650"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.fisiocraneo.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3650\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3655,"href":"https:\/\/www.fisiocraneo.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3650\/revisions\/3655"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fisiocraneo.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3649"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.fisiocraneo.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3650"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fisiocraneo.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3650"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fisiocraneo.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3650"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}