Per primera vegada es va establir una definici\u00f3 diferent entre el bruxisme di\u00fcrn i el bruxisme nocturn. Aquesta diferenciaci\u00f3 \u00e9s discutible i l’analitzarem en profunditat en altres entrades. Per\u00f2 abans, donem un cop d’ull a totes dues definicions: <\/p>\n\n
- \n
- El bruxisme di\u00fcrn (BD) es va definir com una activitat dels m\u00fasculs masticatoris durant la vig\u00edlia que es caracteritza pel contacte repetitiu o sostingut de les dents i\/o per la pressi\u00f3 o l’empenta de la mand\u00edbula i no \u00e9s un trastorn del moviment en persones altrament sanes.<\/li>\n\n\n\n
- El bruxisme nocturn (BN) es va definir com una activitat dels m\u00fasculs masticatoris durant el son que es caracteritza per ser b\u00e9 r\u00edtmica (f\u00e0sica) o b\u00e9 no r\u00edtmica (t\u00f2nica) i no \u00e9s un trastorn del moviment ni un trastorn del son en persones altrament sanes.<\/li>\n<\/ul>\n\n
Les novetats en les noves definicions serien, en primer lloc, que el bruxisme no estaria definit com una patologia, ni com un trastorn del moviment per se, \u00e9s a dir, llevat que vagi acompanyat de signes o s\u00edmptomes, no necessitaria tractament. Per determinar si el bruxisme \u00e9s o no \u00e9s una patologia hem de con\u00e8ixer una mica m\u00e9s a fons en qu\u00e8 consisteix, quin objectiu t\u00e9 per a l’organisme una activitat inconscient o involunt\u00e0ria de la musculatura de la masticaci\u00f3. <\/p>\n\n
Vegem alguns estudis realitzats amb rosegadors on es van analitzar biomarcadors. Els rosegadors, a difer\u00e8ncia dels humans, no tenen una oclusi\u00f3 que els permeti fer bruxisme, el seu sistema oclusal no encaixa a la perfecci\u00f3, per la qual cosa l’activitat de la seva musculatura masticat\u00f2ria se centra en all\u00f2 que el seu nom defineix perfectament: rosegar. Per fer-ho, necessiten un objecte extern. I aix\u00f2 va ser el que van fer Sato et al. en un interessant estudi publicat l’any 2008a (2). <\/p>\n\n
Inicialment van dividir els subjectes (rates) en 2 grups. Un grup control i un grup estressat mitjan\u00e7ant contenci\u00f3 f\u00edsica. Van analitzar alguns biomarcadors en tots dos grups abans i despr\u00e9s de l’estr\u00e8s amb troballes estad\u00edsticament significatives i cl\u00ednicament rellevants. Analitzem aquestes troballes: <\/p>\n\n
Es van prendre mostres de sang analitzant la r\u00e0tio entre limf\u00f2cits T i neutr\u00f2fils (leuc\u00f2cits, c\u00e8l\u00b7lules del sistema neuroimmunitari). En condicions de no estr\u00e8s, la r\u00e0tio entre els limf\u00f2cits T i els neutr\u00f2fils era d’un 80\/20 aproximadament favorable als limf\u00f2cits T. Mentre que despr\u00e9s de 6 h de contenci\u00f3 f\u00edsica, aquests nivells es van anar invertint fins a una r\u00e0tio de 30\/70 favorable als neutr\u00f2fils. \u00c9s a dir: l’estr\u00e8s indu\u00eft provoca un canvi a nivell del sistema neuroimmunitari<\/strong> (Figura 1). <\/p>\n\n
L’interessant ve a continuaci\u00f3: els investigadors van continuar analitzant els subjectes hores despr\u00e9s i van permetre a un subgrup de subjectes estressats que mosseguessin un pal de fusta (activitat bruxista simulada) durant les hores posteriors.<\/p>\n\n
Es va observar que els nivells de limf\u00f2cits T, que havien disminu\u00eft, tornaven a augmentar al mateix temps que els nivells de neutr\u00f2fils disminu\u00efen en relaci\u00f3 amb el temps que es mantenia l’activitat bruxista simulada. \u00c9s a dir, existeix una correlaci\u00f3 entre la restauraci\u00f3 de les r\u00e0tios de les c\u00e8l\u00b7lules del sistema neuroimmunitari i una activitat bruxista simulada en les hores posteriors a l’esdeveniment estressant<\/strong> (Figura 2). <\/p>\n\n
\n\nFigura 1. R\u00e0tio entre neutr\u00f2fils i limf\u00f2cits en el grup control i el grup estr\u00e8s. <\/p>\n<\/div>\n\n\n\n
\nFigura 2<\/strong>. Nivells de limf\u00f2cits T (b) i neutr\u00f2fils (c) en relaci\u00f3 amb el temps de bruxisme simulat posterior a les 6 h d’estr\u00e8s indu\u00eft. <\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n
\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/www.fisiocraneo.com\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/5433cf_49af38638bb54c249764a9a958d2e114mv2-1.png\")
<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/www.fisiocraneo.com\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/5433cf_8b729fb160f044b49fd63f353ee60fa9mv2-3.png\")
<\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n\nL’estr\u00e8s indu\u00eft provoca canvis en el sistema neuroimmunitari<\/p>\n\n<\/div><\/div><\/div>\n<\/div>\n\n
A m\u00e9s, es va mesurar la mida de la melsa i del tim. Aquestes gl\u00e0ndules s\u00f3n els centres de maduraci\u00f3 dels limf\u00f2cits T. Sabem per estudis anteriors que l’atr\u00f2fia del tim \u00e9s un indicador de fatigabilitat del sistema neuroimmunitari. <\/p>\n\n
Dins del grup estr\u00e8s, es van dividir els subjectes en tres subgrups. A un primer grup se’ls va deixar rosegar un pal de fusta durant un temps il\u00b7limitat (activitat bruxista simulada intensa), a un segon grup se’ls va deixar rosegar durant 30′ despr\u00e9s de l’esdeveniment estressant (activitat bruxista simulada moderada). Al tercer subgrup d’estr\u00e8s no se li va permetre fer bruxisme. Els episodis d’estr\u00e8s es van anar repetint fins a analitzar la mida de les gl\u00e0ndules. <\/p>\n\n
Els resultats van mostrar que com m\u00e9s gran era l’activitat bruxista, m\u00e9s semblant era la mida de la melsa i del tim a la del grup control. \u00c9s a dir, l’activitat bruxista simulada \u00e9s un mecanisme protector davant l’atr\u00f2fia de la melsa i del tim (Figura 3). <\/p>\n\n
Figura 3<\/strong>. Mida de la melsa i del tim en funci\u00f3 del grau d’activitat bruxista simulada. <\/p>\n\n
![\"\"](\"https:\/\/www.fisiocraneo.com\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/5433cf_6d11f61705544ab1a31739ddada586e6mv2.png\")
<\/figure>\n\nPer tant, fins ara hem observat qu\u00e8 succeeix en el sistema neuroimmunitari durant una activitat simulada de bruxisme a diferents nivells. Pel que sembla, aquesta activitat contribueix al fet que l’organisme restableixi els par\u00e0metres normals del sistema neuroimmunitari. <\/p>\n\n
Continuem.<\/p>\n\n
Llavors, potser haur\u00edem d’investigar si l’estr\u00e8s que percebem t\u00e9 alguna relaci\u00f3 amb el bruxisme. Tot apunta que s\u00ed. A nivell hormonal, quan estem estressats segreguem una major quantitat de glucocorticoides. Karakoulaki et al. l’any 2015 van estudiar la relaci\u00f3 entre l’estr\u00e8s percebut i els nivells de cortisol en pacients bruxistes i no bruxistes. L’estr\u00e8s percebut es va mesurar mitjan\u00e7ant l’Escala d’Estr\u00e8s Percebut (PSS per les seves sigles en angl\u00e8s) i el cortisol es va mesurar a trav\u00e9s d’una mostra de saliva. Les troballes van ser que l’estr\u00e8s percebut i el cortisol en els pacients bruxistes mostraven valors m\u00e9s elevats que en el grup control (3) (Figura 4). <\/p>\n\n
Figura 4<\/strong>. Estr\u00e8s percebut i nivell de cortisol en pacients bruxistes i no bruxistes. <\/p>\n\n
![\"\"](\"https:\/\/www.fisiocraneo.com\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/5433cf_4dab363d3cc2420cb2ab95c28ea45fbcmv2-1024x484.png\")
<\/figure>\n\n\u00c9s a dir, l’estr\u00e8s evoca una cascada hormonal, i pel que sembla, com m\u00e9s estr\u00e8s percebem m\u00e9s activitat bruxista tenim i aix\u00f2 genera canvis en el nostre sistema immunitari. Podem plantejar la hip\u00f2tesi que el bruxisme \u00e9s una resposta de defensa i protecci\u00f3 de l’organisme davant la percepci\u00f3 d’esdeveniments estressants. <\/p>\n\n
I qu\u00e8 succeeix al cervell? Vegem quines \u00e0rees cerebrals s’activen amb l’estr\u00e8s i qu\u00e8 succeeix si simulem una activitat bruxista. Aquest plantejament el van realitzar Sato et al. l’any 2008. Van realitzar una resson\u00e0ncia magn\u00e8tica funcional en subjectes estressats ac\u00fasticament mitjan\u00e7ant un so desagradable i posteriorment se’ls permetia mastegar xiclet. Durant l’estr\u00e8s es van activar algunes \u00e0rees del cervell, de les quals, l’am\u00edgdala especialment disminu\u00efa la seva activitat si el subjecte mastegava xiclet. Les \u00e0rees relacionades amb l’audici\u00f3 van continuar actives (Figura 5). <\/p>\n\n
Figura 5<\/strong>. Activitat de l’am\u00edgdala davant un est\u00edmul estressor i davant el mateix est\u00edmul m\u00e9s activitat masticat\u00f2ria. <\/p>\n\n
![\"\"](\"https:\/\/www.fisiocraneo.com\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/5433cf_9fd4b814de8644388e2de218f8ecf021mv2-1024x531.png\")
<\/figure>\n\nPel que sembla, l’activitat de la musculatura masticat\u00f2ria t\u00e9 un sentit de protecci\u00f3. Potser no \u00e9s una mala resposta a curt termini, sempre que l’organisme, davant el mateix est\u00edmul, respongui cada vegada amb menys intensitat, \u00e9s a dir, que es produeixin adaptacions a trav\u00e9s d’un proc\u00e9s al\u00b7lost\u00e0tic. Algunes de les adaptacions que van apar\u00e8ixer en els subjectes de Sato i Slavicek (4) es resumeixen a les Taules 1a-1c. <\/p>\n\n
Taula 1a.<\/strong> Resum dels efectes de l’activitat simulada de bruxisme en resposta als canvis indu\u00efts per l’estr\u00e8s al cervell.<\/p>\n\n
![\"\"](\"https:\/\/www.fisiocraneo.com\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/Captura-de-Pantalla-2022-10-12-a-las-11.09.20-1024x509.png\")
<\/figure>\n\nTaula 1b.<\/strong> Resum dels efectes de l’activitat simulada de bruxisme en resposta als canvis indu\u00efts per l’estr\u00e8s en marcadors sanguinis.<\/p>\n\n
![\"\"](\"https:\/\/www.fisiocraneo.com\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/Captura-de-Pantalla-2022-10-12-a-las-11.09.40-1024x387.png\")
<\/figure>\n\nTaula 1c.<\/strong> Resum dels efectes de l’activitat simulada de bruxisme en resposta als canvis indu\u00efts per l’estr\u00e8s en \u00f2rgans i altres par\u00e0metres.
![\"\"](\"https:\/\/www.fisiocraneo.com\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/Captura-de-Pantalla-2022-10-12-a-las-11.09.56-1024x388.png\")
<\/figure>\n\nDavant l’estr\u00e8s el cos activa mecanismes que tenen com a objectiu la superviv\u00e8ncia i el benestar de l’organisme. Aquests mecanismes d’adaptaci\u00f3 en biologia van ser descrits per Pieter Sterling, un neuroanatomista que va introduir el terme AL\u00b7LOSTASI. <\/p>\n\n
Al\u00b7lostasi significa equilibri a trav\u00e9s del canvi, i es refereix als processos a trav\u00e9s dels quals els organismes vius canvien amb la finalitat d’adaptar-se a la situaci\u00f3 actual i a futures situacions semblants. <\/p>\n\n
Figura 6.<\/strong> Esquema del proc\u00e9s d’al\u00b7lostasi.<\/p>\n\n
![\"\"](\"https:\/\/www.fisiocraneo.com\/wp-content\/uploads\/2021\/01\/Concept-of-allostasis-allostasis-refers-to-the-adaptive-processes-that-maintain-e1665568121866.png\")
<\/figure>\n\nQuan l’estr\u00e8s es perpetua massa o el cos t\u00e9 una capacitat de resposta a l’estr\u00e8s massa baixa, porta l’organisme a un estat de sobrec\u00e0rrega al\u00b7lost\u00e0tica, o el que \u00e9s el mateix, l’adaptaci\u00f3 que es produir\u00e0 no tindr\u00e0 cap benefici ni perjudici per a l’individu en el futur.<\/p>\n\n