Fisioterapeuta a Bruxisme ia solucionar el dolor de Mandíbula

Cada vegada més persones a la nostra societat pateixen aquestes afectacions i la fisioteràpia es presenta com l’especialitat més efectiva per resoldre símptomes com dolor, bloquejos en obrir o tancar la boca, sorolls i clics articulars, fatiga als músculs de la masticació, etc.

Diagnòstics més comuns vinculats al dolor de mandíbula

Algunes de les afectacions de la mandíbula més comunes que tenen tractament en la fisioteràpia especialitzada serien el dolor de l’articulació temporomandibular, també coneguda com a ATM, o el bruxisme.

Cada vegada més persones a la nostra societat pateixen aquestes afectacions, i malgrat que les raons siguin múltiples, la fisioteràpia es presenta com l’especialitat més efectiva per resoldre símptomes com el dolor, els bloquejos en obrir o tancar la boca, sorolls i clics articulars, fatiga als músculs de la masticació, etc. A més, el dolor a l’ATM pot tenir diversos orígens, per la qual cosa el fisioterapeuta especialista serà l’encarregat de detectar-ne l’origen i proposar el tractament manual i d’exercici més adequat. Entre aquests orígens, les contractures musculars, els desplaçaments del disc de l’ATM, les luxacions o subluxacions de l’ATM, així com la irritació d’alguns lligaments o l’atrapament de nervis són les principals causes de dolor de mandíbula.

Altres causes amb les quals habitualment es confonen aquests dolors són el mal de queixal, especialment dels queixals del seny, i el dolor per infecció d’orella (otitis). Quan hi ha dolor a la mandíbula o a l’orella, i l’odontòleg o l’otorrinolaringòleg descarten afectacions a les dents o a l’orella, el professional al qual s’ha d’acudir és el fisioterapeuta especialitzat en mandíbula.

La fisioterapia especializada en la región mandibular, o también conocida como fisioterapia de la ATM, utiliza herramientas como la terapia manual, el masaje, la punción seca y varias estrategias de ejercicio para el tratamiento y resolución del dolor en la ATM, los bloqueos mandibulares o las luxaciones de disco.

D’altra banda, molts pacients són diagnosticats de bruxisme pel seu odontòleg i tractats mitjançant fèrules de descàrrega.

El bruxisme és l’activitat involuntària dels músculs de la masticació durant la nit o durant el dia, que pot portar a prémer o grinyolar les dents, i que freqüentment es diagnostica a través dels signes de desgast o pressió a les dents o a la cavitat oral.

Si bé és cert que el bruxisme s’expressa a la boca, el tractament odontològic és només preventiu, és a dir, evita que els efectes del bruxisme siguin més grans, però no resol el bruxisme.

La fisioteràpia especialitzada se centra a resoldre el problema, afegint estratègies d’exercici per disminuir l’activitat dels músculs masticatoris. D’altra banda, alguns dels símptomes del bruxisme, com poden ser el dolor o la fatiga dels músculs masseters o temporals, així com la dificultat o rigidesa per obrir la mandíbula o algun mal de cap, poden tractar-se adequadament amb teràpia manual.

ATM mandíbula

L’articulació de la mandíbula, coneguda com a ATM, és l’eix de moviment de la mateixa mandíbula i és motiu d’algunes patologies que poden causar disfunció mandibular, provocant discapacitat per realitzar funcions com badallar, fer una mossegada gran, mastegar aliments durs o resistents. A més, poden afectar activitats de la vida diària com parlar o interferir en les relacions socials o amoroses.

L’ATM és una articulació sinovial, formada pels ossos mandibular i temporal, està recoberta per una càpsula articular; entre els ossos hi trobem el disc, que s’estabilitza a través de lligaments, i aquesta articulació es mobilitza gràcies a l’acció combinada dels músculs masseters, temporals i pterigoides principalment, tot i que n’hi participen molts altres. L’acció combinada de totes aquestes estructures ens permet desenvolupar les funcions mandibulars necessàries. Quan aquestes estructures es deterioren o entren en disfunció és quan correm el risc de patir dolor o altres símptomes com bloquejos o sorolls articulars.

Les patologies relacionades amb l’ATM afecten cada any entre un 4 i un 12 % de la població d’entre 20 i 40 anys. És molt habitual visitar un odontòleg quan es pateix dolor de mandíbula o un otorrinolaringòleg, ja que es pot confondre amb un mal d’orella. No obstant això, el diagnòstic l’ha de realitzar un professional expert en la matèria, ja sigui odontòleg, fisioterapeuta o otorrinolaringòleg.

Actualment, en els plans d’estudi dels graus en odontologia, fisioteràpia o en l’especialitat d’otorrinolaringologia no s’aprofundeix en el diagnòstic i tractament d’aquestes afectacions, de manera que el professional capacitat ha realitzat formació específica en aquest àmbit després dels estudis universitaris.

El dolor o la disfunció de l’ATM pot tenir causes diferents, i és el diagnòstic per part d’un expert el que pot determinar quina és l’afectació de la mandíbula.

A continuació, s’exposa un breu resum de les possibles causes de dolor o disfunció de l’ATM:

• Alteracions del disc i el còndil: desplaçament o luxació del disc, amb i sense reducció, síndrome del disc adherit. Aquestes situacions poden provocar dolor a l’ATM, sorolls articulars o bloqueig per obrir la mandíbula.
• Alteracions càpsulo-lligamentoses: capsulitis, sinovitis, inestabilitat o excés de mobilitat de l’ATM. Aquestes condicions de salut cursen amb dolor local o difús, i és possible sentir els sorolls o bloquejos en el moment del tancament de la boca, causant sensació d’inestabilitat de la mandíbula. Els sorolls solen assemblar-se més a crepitacions gruixudes que no pas a clics articulars.
• Patologia inflamatòria o degenerativa: les patologies inflamatòries o degeneratives com l’artritis o l’artrosi de l’articulació de la mandíbula, respectivament, poden cursar amb dolor, crepitació fina d’aparició progressiva i hi pot haver limitació progressiva de l’obertura amb l’artrosi, i brots d’inflamació, dolor i rigidesa en l’artritis.
• Dolor als músculs masseters, temporal o pterigoides: el que es coneix popularment com a contractura muscular o síndrome del dolor miofascial dels músculs de la masticació. El dolor muscular o fins i tot la disfunció muscular poden donar lloc a dolor, fatiga masticatòria o rigidesa en l’obertura de la boca.
• Cefalea atribuïble a l’ATM: tan important pot ser el problema articular o muscular de l’ATM que aquest pot derivar en mal de cap. Aquest mal de cap apareix generalment després de mastegar o al matí de manera transitòria, encara que pot aparèixer amb altres presentacions.

Les causes més habituals d’aquests problemes poden ser molt variables:

• Traumatismes practicant esports de contacte (bàsquet, hoquei, handbol, futbol o arts marcials).
• Procediments odontològics llargs o amb complicacions.
• Trastorns de la masticació o de la seva musculatura (p. ex. bruxisme).
• L’estrès sumat a un dels factors anteriors.

Vols saber-ne més?

Los problemas de la articulación temporomandibular o ATM pueden ser muy rebeldes si no se controlan todas las variables que participan. La mandíbula tiene múltiples funciones y por lo tanto, la ATM y sus músculos necesitan de muchas capacidades para llevar a cabo todas sus funciones. Si quieres comprender un poco más cómo funciona la ATM y cómo se clasifican las patologías de la ATM no olvides pasar por nuestro Blog:

• La paradoxa de l’ATM: Més patologia, millor funció.
• Els criteris diagnòstics dels trastorns temporomandibulars (DC/TMD).

Bruxisme

El bruxisme està definit com l’activitat involuntària dels músculs de la masticació i s’associa a diversos símptomes a la regió mandibular.

Diferenciem el bruxisme segons si es produeix durant el son (Bruxisme Nocturn) o durant la vigília (Bruxisme Diürn).

És important conèixer que tots els humans premem les dents en algun moment. El més important és conèixer amb quina freqüència i intensitat ho fem i quins són els detonants que ens porten a prémer.

El bruxisme pot estar associat amb un risc més gran de patir dolor muscular, dolor a l’articulació temporomandibular (ATM) o un empitjorament de la qualitat de vida relacionada amb la salut oral.

Els símptomes associats al bruxisme nocturn solen aparèixer al matí i ser transitoris o disminuir durant el dia, encara que en ocasions poden ser persistents. Aquests símptomes poden ser dolor o fatiga mandibular, mal de cap o dificultat per obrir la mandíbula durant els primers minuts o hores del matí.

Habitualment, en una primera visita a un odontòleg, s’identifiquen els signes de pressió i desgast dental, com poden ser l’augment del to o les contractures musculars dels masseters o del múscul temporal, o la sensibilitat a l’aire o als líquids freds a la boca. Aquests signes no impliquen necessàriament que una persona sigui bruxista, ja que poden ser conseqüència d’un període de bruxisme passat i que actualment ja no ho sigui. De fet, el 80 % de les persones amb signes de desgast en realitat no són bruxistes en l’actualitat, i una possible explicació és que ho hagin estat en el passat. Tot i això, presentar aquests signes és un motiu per realitzar una exploració més aprofundida analitzant altres variables que mesurarem a la consulta de fisioteràpia especialitzada.

En el bruxisme diürn els símptomes són molt semblants als del bruxisme nocturn, però estan més relacionats amb moments de percepció d’estrès en situacions concretes com la feina, les relacions socials o altres situacions.

Les causes del bruxisme poden ser múltiples, però la més estudiada quan es tracta de bruxisme primari, és a dir, que aquest no està provocat per la ingesta de fàrmacs o altres substàncies, és l’estrès i l’ansietat. Quan ens estressem puntualment o vivim una situació d’estrès constant, les neurones que envien senyals als músculs de la masticació poden excitar-se, produint-se així una contracció d’aquesta musculatura. Aquesta contracció sembla estar associada a una disminució dels marcadors d’estrès al cervell, a la sang i a les cèl·lules immunitàries, de manera que el bruxisme és una forma d’atenuar l’estrès. És convenient que les persones que pateixen bruxisme moderat o sever segueixin estratègies d’afrontament de l’estrès. Dins d’aquestes estratègies hi ha l’exercici, que serà útil sempre que estigui ben pautat per un professional expert en fisioteràpia mandibular i exercici terapèutic.

La fisioteràpia especialitzada en bruxisme s’enfocarà a tractar els símptomes com el dolor mandibular, les contractures o la tensió muscular en primer lloc i, posteriorment, ensenyar com es poden potenciar altres vies d’eliminació de l’estrès fisiològic per disminuir així l’activitat bruxista. El tractament de fisioteràpia es pot combinar perfectament amb el tractament de l’odontòleg, que pretén, generalment, prevenir un major desgast i/o reparar el desgast existent.

Per saber si pot estar patint o no bruxisme, pot realitzar el qüestionari de bruxisme autoreportat disponible al següent enllaç:

Qüestionari de Bruxisme Autoreportat.

Vols saber-ne més?

El bruxisme fa centenars d’anys que és objecte d’estudi per part de la ciència, però investigar-lo ha comportat múltiples dificultats i, per aquesta raó, hi ha molts mites que l’acompanyen. Descobreix-ne molt més visitant les nostres entrades del Blog sobre aquest tema.

• Repensant el Bruxisme: Part I. Què és i per a què serveix?
• Repensant el Bruxisme: Part II. Diagnosticar el bruxisme.
• Repensant el Bruxisme: Part III. Es pot tractar? Com?

Rehabilitació postcirurgia

Les cirurgies de la regió mandibular i del crani permeten reconstruir o modelar els ossos amb finalitats molt diverses. Les més comunes són:

• Cirurgies ortognàtiques: consisteixen a anivellar o igualar les dimensions de l’os de la mandíbula perquè aquesta tingui unes proporcions simètriques entre el costat dret i l’esquerre. Té com a objectiu principal restablir les funcions de la mandíbula a través de la simetria facial.

• Cirurgies de reconstrucció facial posttraumatisme: derivades d’accidents de trànsit, d’esquí, de bicicleta o d’altres. Normalment les cirurgies consisteixen a reparar el còndil de la mandíbula amb l’ajuda de material d’osteosíntesi o mitjançant una pròtesi de l’articulació. El seu objectiu és restablir la simetria facial i conservar les funcions i els òrgans cranials.

• Cirurgies de resecció de tumors: l’extirpació o resecció de tumors dels ossos del crani, de la llengua o de la mandíbula poden afectar tant la funcionalitat i la capacitat de la regió cranial i mandibular com la qualitat de vida en general. Des de la fisioteràpia s’avalua la funció i la capacitat de restablir o readaptar les funcions mandibulars bàsiques, buscant millorar la qualitat de vida relacionada amb la salut oral de manera específica i la qualitat de vida en general. En ocasions, és habitual realitzar cirurgies de reconstrucció facial; aquests casos també es beneficiarien d’una rehabilitació guiada per un fisioterapeuta especialista en mandíbula.

Si bé és cert que la simetria facial ajuda molts pacients, la rehabilitació pot ser llarga i insuficient quan no la supervisa un fisioterapeuta especialitzat. Després d’una cirurgia, la rehabilitació s’ha d’enfocar a la reducció del dolor i a afavorir una cicatrització adequada dels ossos, al mateix temps que es milloren les funcions pròpies de la mandíbula de manera guiada i controlada.

Aquestes funcions són:

• La qualitat masticatòria
• La resistència masticatòria
• La força màxima masticatòria
• La mobilitat articular
• La sensibilitat a la pressió

La fisioteràpia especialitzada ofereix un tractament guiat per aconseguir que els pacients que reben una cirurgia se sentin segurs durant la seva recuperació, disminuint els riscos i acompanyant-los perquè aquesta sigui completa.

Vols saber-ne més?

Informació addicional sobre les cirurgies ortognàtiques i la fisioteràpia postcirurgia, recolzada per entrades al blog:

• Indicacions per a la cirurgia ortognàtica: Quan està indicada i quins riscos-beneficis comporta?
• Opcions quirúrgiques per a l’ATM: Quan i com.