DEFINICIÓ, REGULACIÓ, ARQUITECTURA I EFECTES

El son és un estat fisiològic de descans caracteritzat per la suspensió temporal de la consciència, així com per la disminució de l’activitat motora voluntària. Durant aquest, el cervell experimenta canvis en els seus patrons d’activitat elèctrica i es produeixen diversos fenòmens fisiològics, com la consolidació de la memòria i la restauració física i mental. Un bon descans és un procés indispensable per al funcionament saludable de l’organisme i és per això que cal cuidar-lo sempre, sobretot en situacions d’estrès, dolor o malaltia, perquè el nostre organisme disposi del context adequat per afrontar-les.

Com és?

El son es divideix en cicles que duren aproximadament una hora i mitja. Aquests cicles inclouen les fases REM (Rapid Eye Movement o moviment ocular ràpid) i NO REM (NREM). Quan es finalitza una etapa, en comença una de nova, i així successivament fins a la vigília. La figura següent exemplifica el cicle complet des d’una fase NREM fins a una fase REM, passant per tres estats en què el tercer fa referència al son profund (Deep sleep). Les dues figures següents representen com s’estructura o el que es coneix com a ARQUITECTURA DEL SON.

Figura 1. Cicle NREM-REM amb els consecutius estats. Aquest cicle es repeteix cada 70-110 minuts fins a un total de 3 a 5 vegades durant un període de son (Extret de Lavigne et al. 2020).

Figura 2. Cicles del son (I – IV) i les seves ones consecutives NREM-REM (caixes negres horitzontals). Durant el primer terç de la nit les ones lentes (stage N3 o deep sleep) són dominants. Durant l’últim terç de la nit, l’estadi REM és més gran. MT: temps de moviment; WT: Temps de vigília (Extret de Lavigne et al. 2020).

En cada etapa, se succeeixen diferents processos que s’analitzen a continuació:

1. ETAPA REM: L’etapa REM es produeix en cicles al llarg de la nit, i la seva durada augmenta a mesura que avancem en el cicle del son. De mitjana, la primera etapa REM pot durar uns 10 minuts, augmentant fins a aproximadament 90 minuts en l’última etapa del cicle. En aquesta etapa se succeeixen els processos següents:

• Moviment ràpid dels ulls: Aquests moviments estan associats amb l’activitat visual interna que ocorre durant els somnis.
• Activitat cerebral similar a la vigília: A nivell cerebral, l’activitat durant l’etapa REM és força similar a la vigília en termes de patrons d’ones cerebrals. Tanmateix, els principals músculs esquelètics estan inhibits, fet que prevé l’activitat motora voluntària.
• Somnis vívids: Durant l’etapa REM, la majoria dels somnis que experimentem són particularment vívids, acolorits i emocionalment intensos. Això es deu a la intensa activitat cerebral en àrees associades amb la generació d’imatges, emocions i records.
• Paràlisi muscular temporal: Per prevenir que el somiador actuï els seus somnis, durant l’etapa REM es produeix una paràlisi muscular temporal coneguda com a atonia muscular. Això impedeix l’execució dels moviments que podrien sorgir de l’activitat cerebral relacionada amb allò que s’està somiant.
• Canvis en la freqüència cardíaca, la respiració i la pressió arterial: Amb la funció principal d’optimitzar tots els processos en cadascuna de les fases.

2. ETAPA NREM: Durant l’etapa NREM, el cos passa per diverses fases que es caracteritzen per diferents patrons d’activitat cerebral i fisiològica. Aquestes fases s’anomenen N1, N2 i N3 o també coneguda com a son d’ones lentes que s’ha introduït anteriorment.

• Fase N1 (Son lleuger): Aquesta és la transició inicial entre la vigília i el son. Durant aquesta fase, pot ser relativament fàcil despertar-se i és habitual experimentar sensacions de flotació, pensaments estranys o imatges fugaces.
• Fase N2 (Son intermedi): La fase N2 és un estat més profund que la fase N1. Durant aquesta fase, s’observen patrons d’ones cerebrals característics, com complexos K i fusos del son. Els complexos K són ràfegues d’activitat cerebral que semblen estar relacionades amb la supressió d’estímuls externs, en altres paraules, el cervell presta menys atenció als estímuls externs. Els fusos del son són ràfegues d’activitat d’alta freqüència que es creu que estan involucrades en la consolidació de la memòria, fet que està molt vinculat amb la generació de noves sinapsis neuronals o amb la consolidació de les ja existents. El cos es relaxa encara més durant la fase N2, amb una disminució de l’activitat muscular i de la freqüència cardíaca.
• Fase N3 (Somni d’ona lenta) : També coneguda com a somni d’ona lenta o delta. Aquesta és la fase més profunda i reparadora de les fases NREM. Aquesta etapa és crucial per a la restauració física i el creixement, ja que salliberen hormones importants, com lhormona del creixement. La fase N3 és més difícil d’interrompre, és a dir, aquella en què és més complicada que algú es desperti. A més, és la fase en què són més comuns els episodis de somnambulisme i parla.

Quin efecte té?

Revertir la fatiga : Dormir permet que l’organisme recuperi els nivells d’energia que permetin funcionar unes hores més.

Regeneració bioquímica: El descans promou l’eficiència sinàptica, el rentatge limfàtic, la síntesi de proteïnes, la neurogènesi, la restauració metabòlica (per exemple, el glucogen), el creixement (la secreció de l’hormona del creixement arriba al seu punt màxim durant el descans), entre d’altres.

Funció immune: Restabliment de la funció immune o protecció. És una interacció complexa encara en investigació.

Consolidació de la memòria: Els aprenentatges i les necessitats d’aprenentatge de la vigília necessiten del son per consolidar-se. Aquest sembla facilitar la codificació de nova informació i, a més, facilita l’aprenentatge de tasques senzilles i les modificacions del comportament.

Benestar psicològic: La manca de son representa un risc per a l’alteració de l’estat d’ànim, portant-lo cap a un estat més depressiu. A més, els somnis ocorren en tots els estadis, tot i que els de la fase REM són més vívids.

Qui i com el regula?

El sistema nerviós autònom (SNA) és el sistema de control de tots els processos de l’organisme. Regula la freqüència cardíaca, la digestió, la respiració, la secreció hormonal, etc. Fonamentalment, és el sistema de control de tots els altres sistemes i exerceix un paper fonamental en la regulació del son fisiològic en influir en diversos aspectes d’aquest, incloent-hi la transició entre les diferents etapes del son i la regulació de les funcions corporals durant el son. El SNA es compon de dos subsistemes: el sistema nerviós simpàtic (SNS) i el sistema nerviós parasimpàtic (SNP), que treballen conjuntament per mantenir, augmentar o disminuir l’activitat dels diferents processos de l’organisme. En general, quan estem desperts, l’SNS és qui pren el comandament, mentre que durant el descans el protagonista serà l’SNP, tot i que hi ha fluctuacions durant el dia en l’activitat entre tots dos sistemes.

Per a un son saludable, la correcta activació i manteniment de l’SNP és fonamental, ja que, si no s’activa prou o durant prou temps durant el descans, apareixeran les disfuncions o trastorns del son als quals dedicarem una entrada.

El sistema nerviós integra múltiples senyals neurològics i hormonals a través dels quals dona una resposta mitjançant el SNA en forma de regulació del cicle son-vigília (CSV). L’alteració d’aquests senyals comporta respostes que alteren les funcions de l’organisme. Els principals reguladors del son són:

1. Els ritmes circadiaris: És el rellotge biològic intern que regula els cicles diaris de son i vigília. El seu principal regulador és la llum i la foscor ambiental.
2. Hormones: La melatonina és una hormona clau en la regulació del son. És produïda per la glàndula pineal en resposta a la foscor i ajuda a induir el son. Altres hormones, com l’adenosina i diverses hormones de l’estrès com el cortisol, també poden influir en el CSV.
3. Neurotransmissors: Diverses substàncies químiques al cervell, com la serotonina, la dopamina, la histamina i l’àcid gamma-aminobutíric (GABA), exerceixen un paper important en la regulació del CSV. Les variacions en aquestes substàncies influeixen en la qualitat d’aquest i aquestes variacions es veuen influenciades per diferents variables, entre elles les del punt següent.
4. Factors ambientals i conductuals: La temperatura ambient, l’exposició a la llum artificial, l’activitat física, l’estrès, l’alimentació i la ingesta de substàncies com la cafeïna i l’alcohol poden afectar significativament la qualitat i la durada del son.
   
   

L’alteració d’aquests reguladors alterarà la qualitat del son, com per exemple quan anem a dormir molt tard. L’organisme està dissenyat per percebre, integrar i avaluar diferències en la intensitat de la llum ambiental al llarg d’un dia de 24 h, i interpretarà que en el moment de menor exposició s’acosta el moment del descans. Si el que succeeix és que s’encén una pantalla (com el televisor o el telèfon), ens exposem a soroll ambiental i llums (discoteca, bar) o ens quedem estudiant fins tard, el cervell tindrà dues informacions oposades i intentarà integrar, d’una banda, que la llum solar ha disminuït i, per tant, és hora de dormir (ritme circadiari) i, d’altra banda, rebrà informacions contràries (focus atencionals actius). Aquests estats incoherents des del punt de vista sensorial poden alterar la fisiologia del son, especialment quan es mantenen en el temps o de forma recurrent. El mateix succeiria quan estem fatigats i, en lloc de dormir, ens activem amb qualsevol altra tasca, ja sigui treballar, estudiar o fer exercici.

En resum, el son és un estat fisiològic necessari, compost d’una arquitectura pròpia amb quatre fases en què se succeeixen canvis fisiològics a tots els nivells de l’organisme i que són alterables a través de mals hàbits del son, que a llarg termini poden comportar altres patologies.

____________________________________________________________

REFERÈNCIES:

Lavigne, GJ., Cistulli, P.A., Smith, MT. (2020) Sleep Medicine for Dentists. An evidence-based overview. 2nd edition, Batavia, IL. Quintessence publishing. ISBN: 9781647240097