Què són els sorolls, els clics a la mandíbula i per què els tinc?
L’articulació temporomandibular o ATM està formada pels ossos mandibular i temporal. Aquesta articulació està constituïda per una càpsula articular, lligaments, músculs i un disc que s’ha de situar entre tots dos ossos i que llisca en condicions normals cap endavant i cap enrere seguint el moviment de la mandíbula durant l’obertura i el tancament de la boca.
Figura 1. Anatomia de la regió mandibular (Extret de Neumann 2017)
Aquesta articulació, igual que altres del cos, pot patir algunes lesions que provoquen alguns signes i símptomes molt característics.
Figura 2. Sons i bloquejos articulars de l’ATM (Ohrbach et al. 2011).
Com veiem, el dolor està molt associat als sorolls, però existeix la possibilitat de tenir sorolls sense dolor, així com bloqueig de la mandíbula en diferents situacions d’obertura bucal.
Normalment aquests símptomes apareixen associats a patologies com el desplaçament del disc amb o sense reducció, l’osteoartrosi de l’ATM o l’osteoartritis de l’ATM. Majoritàriament això es dona en adults, tot i que també es pot donar en nens i adolescents amb la distribució que podem observar a la figura 3.
Figura 3. Prevalença de patologia articular de l’ATM segons l’edat (Valesan et al. 2021).
DDwR: Desplaçament del disc amb reducció; DDwoR: Desplaçament del disc sense reducció; OAts: Osteoartritis; OArs: Osteoartrosi.
Quins són els factors que ens poden portar a patir aquests sorolls o bloquejos a l’ATM?
Edat:
El primer factor, com hem vist, és l’edat. És més probable patir patologia de l’ATM com més edat es té. Això no és cap secret, com més temps de vida, més oportunitats de patir malalties. Poques són les patologies musculoesquelètiques d’alta prevalença que disminueixen amb el temps.
Oclusió:
La manera com encaixen les dents sempre s’ha mantingut com un factor rellevant. Res més lluny de la realitat, aquesta afirmació és FALSA fins al moment i nombrosos estudis indiquen precisament que NO EXISTEIX UNA RELACIÓ entre l’oclusió i patir sorolls o bloquejos articulars (Gesch et al. 2005; Mohlin et al. 2007; Manfredini et al. 2017).
Bruxisme:
Tot i que el paper del bruxisme encara està pendent de trobar el seu lloc exacte en aquest tema, sí que existeixen informes d’associació entre una major tensió/rigidesa dels músculs masticatoris i la presència de rigidesa en l’obertura bucal o bloqueig mandibular, tot i que hi ha investigacions a favor i en contra d’aquesta hipòtesi (Manfredini et al. 2010; Schogel et al. 2012; Jiménez-Silva et al. 2016).
Morfologia de l’articulació:
Aquesta qüestió es va abordar i es van identificar 5 tipus de forma diferents per al disc i 4 formes diferents per a l’articulació i l’eminència temporal (Figures 4 i 5).
Figura 4. Formes del disc (Serindere et al. 2021).
A) Bicòncava; B) Biplanar; C) Biconvexa; D) Hemiconvexa i E) Plegada (folded).
Figura 5. Formes de l’eminència temporal (Serindere et al. 2021).
A) Caixa; B) Sigmoide; C) Aplanada i D) Deformada.
Cap de les formes del disc es va associar amb una major o menor prevalença de clics articulars o bloqueig de mandíbula, mentre que només la forma aplanada (C) de les formes de l’eminència temporal es va associar amb alguna condició de patologia articular.
Per tant, només una de les formes podria estar relacionada amb patir aquesta patologia. Més endavant veurem què més podem comentar respecte a la forma aplanada.
Masticació:
La manera com masteguem pot influir en l’aparició de patologia articular. De fet, les persones que tenen una masticació unilateral, ja sigui predominant o consistent, tenen una probabilitat mitjana de 4,5 vegades més de patir trastorns de l’ATM, arribant a ser fins a 15,3 vegades superior (Santa-Mora et al. 2021).
DISCUSSIÓ
Els dos últims punts són d’especial interès i tenen un paper molt destacat. El desenvolupament de l’articulació mandibular està directament relacionat amb el desenvolupament de l’individu en les primeres etapes de la vida. En néixer, l’articulació té una forma aplanada, cosa que permet a la mandíbula moviments en direcció anterior i posterior relacionats amb la funció d’alimentació en aquestes etapes de la vida, és a dir, permet el moviment de succió.
A mesura que comença el deslletament i s’introdueixen aliments més consistents, apareix el moviment de masticació. La masticació apareix abans que les dents de llet; de fet, és un estímul per a la seva aparició i, a més, modela la superfície articular de la mandíbula durant el creixement, que en la seva major part es produeix durant els primers 14 anys de vida. Una alteració de la masticació precoç pot comportar un dèficit d’estímul al costat contrari de la masticació, de manera que l’ATM no es modela, és a dir, no passa de la forma plana cap a una de les altres formes de la Figura 5.
Alguns factors poden contribuir a desenvolupar una masticació unilateral, tant durant la infància com en l’adolescència i l’edat adulta.
La manca de peces dentals pot actuar com a factor limitant per a una masticació compensada i, com més peces faltin, més gran serà la possibilitat que això passi. El fet no és que faltin peces, sinó que la seva absència condicioni la masticació.
El mateix pot passar amb el dolor dental o d’una de les ATM, que pot portar a condicionar la masticació evitant utilitzar el costat afectat pel dolor. Com més temps es mantingui la masticació unilateral, més gran serà la probabilitat que alguna de les articulacions temporomandibulars pateixi patologia articular.
CONCLUSIONS
- Els principals factors associats amb els sorolls articulars tenen a veure amb l’estructura i la funció.
- L’estructura està estretament condicionada per la funció, especialment durant els primers anys de vida.
- La masticació sembla ser el factor més implicat en l’aparició de sorolls articulars a la mandíbula.
- Qualsevol factor que alteri la capacitat masticatòria, com la pèrdua de força dels músculs masticatoris, la manca d’aliments durs o la pèrdua de peces dentals, pot actuar com a factor contribuent.
____________________
BIBLIOGRAFIA
– Neumann, Donald, A. KINESIOLOGY of the MUSCULOSKELETAL SYSTEM. Foundations for Rehabilitation. 2017. 3rd edition.
– Ohrbach R, Fillingim RB, Mulkey F, Gonzalez Y, Gordon S, Gremillion H, Lim PF, Ribeiro-Dasilva M, Greenspan JD, Knott C, Maixner W, Slade G. Clinical findings and pain symptoms as potential risk factors for chronic TMD: descriptive data and empirically identified domains from the OPPERA case-control study. J Pain. 2011 Nov;12(11 Suppl):T27-45.
– Valesan, L. F., Da-Cas, C. D., Réus, J. C., Denardin, A., Garanhani, R. R., Bonotto, D., Januzzi, E., & de Souza, B. (2021). Prevalence of temporomandibular joint disorders: a systematic review and meta-analysis. Clinical oral investigations, 25(2), 441–453.
– Serindere G, Aktuna Belgin C. MRI investigation of TMJ disc and articular eminence morphology in patients with disc displacement. J Stomatol Oral Maxillofac Surg. 2021 Feb;122(1):3-6.
– Santana-Mora, U., López-Cedrún, J., Suárez-Quintanilla, J., Varela-Centelles, P., Mora, M. J., Da Silva, J. L., Figueiredo-Costa, F., & Santana-Penín, U. (2021). Asymmetry of dental or joint anatomy or impaired chewing function contribute to chronic temporomandibular joint disorders. Annals of anatomy = Anatomischer Anzeiger : official organ of the Anatomische Gesellschaft, 238, 151793.
